LA HISTÒRIA DEL SCRAPBOOK

T'has plantejat mai com va néixer l'scrapbooking? Des de Papirvm t'expliquem la seva història.

L'scrapbooking ha existit des de fa molt de temps i el seu origen no és del tot clar. La seva pràctica ha anat canviant any rere any, tot i que la seva essència continua intacta: documentar la nostra història i les nostres vivències per tenir-les de rècord.

Els seus orígens tenen lloc el segle XV a Anglaterra. En aquella època la gent volia conservar els seus retalls (de l'anglès Scrap) com cartes d'amor, targetes de felicitació, de visita, poemes... que eren importants per ells i els posaven en àlbums. Amb el pas del temps es van començar a decorar aquestes pàgines tallant papers amb dissenys i enganxant-los.

Cap al segle XVI, els llibres de cites (o Commonplaces Books) i els àlbums d'amistat es van fer populars. Aquests eren similars a un llibre de visita, i s'usaven perquè els convidats firmessin l'àlbum i escriguessin algun poema, els seus pensaments, dibuixos...

L'any 1775, l'anglès James Granger va crear un llibre perquè cada lector el personalitzés, deixant pàgines en blanc per fer il·lustracions i comentaris.

Aquesta idea d'extra il·lustrar un llibre ja imprès es va popularitzar, de fet, també es desmuntaven i es tornaven a enquadernar llibres. Aquest estil de llibre es coneixia amb el nom de grangerized books.

Amb el temps, es van començar a utilitzar fotos en blanc i negre i talls dels diaris. Aquests àlbums ja es coneixien com a àlbums de scrapbooking, que eren més grans i voluminosos.

Durant el S.XIX, Thomas Jefferson, tercer president d'EUA, van popularitzar aquests àlbums. De fet, aquest president es va passar els vuit anys del seu mandat col·leccionant retalls de diaris en àlbums. Mark Twain, un famós escriptor, va arribar a patentar un tipus d'àlbum les fulles del qual ja tenien cola que s'activava al humitejar-lo.

Els àlbums es van passar a fer d'una forma més elaborada, amb adornaments, diferents papers...

En la dècada del 1880, la impressió a color es va modernitzar i el seu preu va baixar. Les nenes de l'època van començar a usar-lo per decorar els seus llibres.

A més a més, l'any 1888, Kodak va començar a vendre les càmeres fotogràfiques a un preu baix, això va fer que moltes persones comencessin a fer servir fotografies.

A principis del SXX, amb la recessió de la 1a GM, la producció dels àlbums va caure dràsticament. La gent encara recollia les seves fotos, cartes, felicitacions... Però les guardaven en caixes. Per aquells que volien guardar-los en àlbums, era difícil trobar botigues que en venguessin.

Poc després, quan el món de la fotografia va començar a estendre's, els àlbums van patir una altra caiguda. La gent estava ansiosa per comprar àlbums de fotos, i passaven menys temps decorant els àlbums de retalls. De fet, moltes persones van tirar els seus àlbums de retalls, perquè ja no els agraden comparant-los amb els flamants nous àlbums de fotos.

Per sort, els anys 70 va néixer un interès per la genealogia familiar. Marielen christensen, el 1976, va documentar la seva història familiar amb un scrapbook, això va fer que molta gent es tornés a interessar. Uns anys més tard, va obrir la primera botiga dedicada aquest món, "keeping Memories alive". En només una dècada els àlbums de retalls es va convertir en un dels hobbies de més ràpid creixement d'Amèrica.

Encara que l'scrapbook d'avui en dia inclou fotografies, cartes d'amor, felicitacions... la seva forma ha canviat molt. Avui en dia es pot escollir entre una gran varietat d'àlbums amb diferents dissenys. A més, ara es fan amb la intenció de compartir el seu contingut amb altres persones, i ha deixat de ser un hobby individual per ser un hobby social. Cada any es fan fires i esdeveniments pels amants d'aquest món, i s’ha creat una gran comunitat, sobretot gràcies a l’Internet.